Un equip de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), del CSIC, ha instal·lat sensors sense fil a les vinyes de Covides per testar la seva aplicació a l’agricultura de precisió. Aquests sensors proporcionen informació sobre la temperatura i la humitat de la terra i de l’ambient. La informació recollida, que es pot consultar sense fils i en temps real des d’un telèfon mòbil, és essencial per conèixer paràmetres rellevants en el creixement del raïm i per a una gestió més eficient dels productes fitosanitaris i de l’aigua.
La informació obtinguda és molt útil per als viticultors, però també ajuda a la millora contínua en el disseny de l’innovador generador d’energia. “A les vinyes, sempre hi ha una diferència de temperatura entre l’ambient i la terra, tant de dia com de nit”, assenyala Campoy-Quiles. “Aquesta diferència de temperatura serà aprofitada pels generadors termoelèctrics que estem dissenyant, que converteixen lʻenergia tèrmica en electricitat i que podran alimentar de forma renovable els sensors i la resta de components”.
La informació sobre les temperatures a diferents profunditats en un entorn real ha permès iniciar el disseny de generadors termoelèctrics a partir de la tecnologia patentada per l’equip de Campoy-Quiles, que utilitza materials no tòxics i que ha aconseguit preescalar en el marc del projecte OrGeVine.
Les dades proporcionades per aquests dispositius IoT són enviades mitjançant un senyal de ràdio a una estació de control propera, que rep la informació i la publica en línia perquè pugui ser consultada des d’un telèfon mòbil. “Un aspecte diferenciador del nostre projecte és que el viticultor pot consultar paràmetres rellevants per a la seva vinya, com la humitat i la temperatura, de manera local, sense fils i en temps real”, assenyala l’investigador. El coneixement d’aquestes variables, essencials en el creixement del raïm, és clau en el desenvolupament de l’agricultura de precisió, els objectius del qual són millorar el rendiment de la producció vitivinícola, la gestió de productes fitosanitaris i de l’aigua i, en un marc més ampli, adaptar-se al canvi climàtic.
Aquesta tecnologia resol algunes de les limitacions d’altres artefactes amb aplicacions similars. La instal·lació d’una estació meteorològica en un punt concret de la parcel·la dóna informació contínua, però d’un lloc concret; i els vols amb drones o avionetes fan imatges de diferents parcel·les, però amb una periodicitat molt baixa. Nosaltres intentem unir les dues idees: tenir informació de totes les parcel·les i de manera continuada”, explica Campoy-Quiles.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.